Els invisibles i el seu aport a la convivencia
La Sara és invisible. De petita era una nena calladeta, “no molesta gens” deia sa mare. Molt aviat va haver d’ajudar a casa seva perque eren molts i no arribáven els diners, es va posar a treballar a una empresa de neteja, on la van ensenyar a ser eficient en la feina, sense fer soroll. Passar inadvertida era la consigna, quan més millor, així, mentre recollia les brosses i treia les taques del terra, arrossegava el cubell de l’aigua de manera silenciosa i fent moiments suaus i controlats. Va aprendre que una de les claus per acomplir l’objectiu era ocupar poc espai i deixar les superficies el més aixutes posibles, tan de bó seques, com si mai s’haguéssin netejat, així, a l’hora que es netejava, d’alguna manera s’esborrava el rastre de qui neteja. La feina de la neteja, per a esta ben feta, ha de ser invisible. I no és la única! També passa amb els pintors, eléctrics, aires acondicionats i moltes feines técniques que el món necessita que funcionin i que no que donin problemes. Són fe