El blog de Elisabet Juanola

Fa un any i mig que a Xile va haver-hi un dels terratrémols i tsunami més grans dels que s’havia tingut registre a la história, feia molt poc haviem vist patir el semblant a Haití i en aquest temps hem vist com la terra no para de convulsionar, especialment recordem el moiment telúric de Japó amb repercussions fatals per a tantes persones. De cada un d’aquests moiments hem aprés moltíssim, en el cas d’Haití ha servit per a fixar l’atenció en un país que te necessitat de profunda ajuda, no només pel terratrémol sino per una feblíssima estructura des de l’angle que es miri, i potser a l’altre extrem, precissament Japó, un país tremendament organitzat que fa front a una catástrofe magna informant a la població, prenent   totes les mides i posant tots els recursos a disposició. En qualsevol cas, sempre, grácies a les actuals possibilitats que ens ofereixen les xarxes mediàtiques, la humanitat sencera ha seguit des del primer moment els fets. Qué passa amb la terra? diuen alguns, está enfad

A una recent entrevista feta a la periodista xilena Elizabeth Subercaseaux a propòsit del seu llibre “Vendo casa en el barrio alto” ella asegurava que la divisió de classes produeix ressentiments, i basada aquesta afirmació en la seva pròpia experiència afegia que el seu país es un dels més classistes d’Amèrica Llatina. A Xile, com a molts paísos que han estat colònia, durant generacions el poder s’ha cautelat a les clases socials més privilegiades. Avui però aquest país, immers a la globalitat, ha d’anar renovant la manera d’enfrontar les relacions. Ni Xile ni cap país del món pot aillar-se del planeta. Una prova d’això ha estat la darrera crisi econòmica que tot i que ha canviat el món, encara no sabem amb certesa amb quina profunditat. Els especialistes es contradiuen una mica en les prediccions i potser tingui tàntes variables i condicionants que potser no es pugui, fer massa prediccions. Per exemple, si bé la crisi pot ocasionar inestabilitat i malestar, també -com tota crisi- se