Vitalia, la bondat de ser bona
Amb aquest nom tan expressiu, va viure i servir amb bondat la mare, avia, esposa, bona amiga, germana i filla Vitalia, qué més es pot demanar?. Una dona encantadora, sempre riallera, sencilla i intel.ligent com ella sola. Convidada a celebrar i reunir-se amb amics, arribava amb un gustós pa gros fet per ella, signe eucarístic i festiu. Era d’aquelles persones que on era acollia als altres i sempre era benvinguda. La Vitalia s’havia casat amb el teóleg Antonio Bentué, aterrat a principi dels 70 des de Catalunya a fer apostolat a Xile. Es van conéixer a la població La Victoria on tots dos servien a gent que iniciaven la construcció de vivendes i comunitat a terres que eren desocupades i on tot estava per fer. A la Victoria i hi havia gent amb necessitats urgents i compañía, calia atenció tan espiritual, com afectiva, estructural o educativa. La Vitalia era veritablement una institució reconeguda i merescuda, disposada a ajudar sempre, convocadora i molt savia. Tenia la bondat de ser bon