Depén

La cancó “Depende” del grup Jarabe de Palo, estrenada al 1998, ens recorda que moltes coses no són millors, ni pitjors, sino que depen d’es d’on es viuen i miren.

Per exemple, tots els anys, entre el 20 i el 21 de juny es produeix el solstici de…? Depen! Será d’estiu a l’hemisferi “nord” i d’hivern a l’hemisferi “sud”. Nord i sud, per cert, referéncies convencionals propies d’una cosmovisió. I entre el 20 i el 24, la celebració del solstici, estem a on estem, es un aconteixement que connectará amb el sistema de creences, costums, cultura i manera d’entendre la vida de les gents d’aquell indret. I no cal ser un expert o un intelectual per a viure i celebrar la tradición propia. Tampoc és necessari entendre el sentit profund de la revetlla de Sant Joan per a celebrar-la cremant objectes vells, menjar coca o ballar i cantar a la nit.  I el mateix dia, a l’altre hemisferi el poble mapuche, celebra el Wi Tripantu vetllant, la nit a la espera de la sortida del sol per a donar-li la benvinguda i amb ell al nou any i a l’hivern austral. Una ceremonia on es convoquen els avant passats des de els quatre punts cardinals i on els nens fan gronxar els arbres que no donen fruits per a despertar-los.

L'endemá de la revetlla i del wi tripantu, el món seguirá rodolant i les noticies d’altres indrets llunyans igualment podrán afectar els preus de la gasolina o de la farina de tots arreu del món. L’espécie humana es connecta més que mai, peró tampoc ho entenem del tot. La mateixa paradoxa es dona al micro i macro cosmos. Potser els clássics, en parlar de la “universitas”, ja buscaven trovar camins en aquest laberint de les cosmovisions.

Una cosmovisió és com mirem l’univers, dit simple. L’univers, entés com un sistema de creences. I creences no religioses solament, sino que alló que ens “creiem”, alló que hem aprés i ens serveix per a funcionar en les relacions, en la vida quotidiana, que ens ajuda a interpretar la vida. I tot i ser d’un mateix poble, país i cultura, en certa manera, gairebé hi ha tantes mirades com persones existeixen i han existit. Els nostres pares no veien l’univers tal com el veiem cada un de nosaltres, és un fet generacional. Els avantpassats ens trameten l’existéncia i ens donen pistes per a interpretar el seu sentit, peró cada generació i cada persona ha de fer la seva propia feina interior per a reinterpretar i per a aixó necessita dels seus contemporanis.

En caminar per una ciutat amb una mica d’História, amb edificacions i monuments, veiem que conviuen els edificis del segle passat i encara més antics, amb noves construccions. Els vells i els nous son -segons els gustos- millors o pitjors, peró tot plegat fa un paissatge. Les persones que viuen en aquell indret, no sempre ténen la conciencia de que aquella composició i elles mateixos són un tot, formen part d’un mateix sistema. Peró només cal que tirin a vall una de les cases o en construeixin una de nova, per a adonar-nos que el nostre “petit” món ens ha canviat. Quan no és una illa o un barri sencers. Simplement passejar pels carrers o indrets on hem crescut, tal com visitar l’antiga escola, ens ajuda a teixir el sentit de la vida, igualment retrobar-nos amb persones que ens coneixen des de nens.

Un exercici interessant per a valorar com evolucionem com a societat, és comparar com han canviat aquests paissatges “nostres” els darrers anys: augment de la població, costums gastronómics, ús de les telecomunicacions, ús de les tarjetes bancaries, barris nous, conciencia ecológica, cic
lovies, parcs… pensem-hi. Com era la vostra ciutat abans?, com era anar a l’escola?, com era veure una estrena cinematográfica?, com jugaven els nens abans i ara?

Avui, som més consumidors que mai, peró no ens adonem, com no ens adonem de tantes altres coses de les que som part simultániament i son la nostra cosmovisió. Tot es compra. No es pitjor o millor, és un sistema de vida. Qué ens passa si no comprem, si no consumim?, podem triar fer les coses d’una altra manera?

Els sistemes no són millors o pitjors, sino el sentit que les persones ténen dins d’ells. “…el fet de fer conscient que el món és un macrosistema en perpetu canvi, suposa necessáriament una ment reflexiva que transfereix el fet viscut espontániament, el concepte, la paraula i la imatge”, diu el savi xilé Gastón Soublette al seu llibre “El I Ching y la sabiduría Prehistórica. Ediciones UC 2023”.

Finalment, en un obrir i tancar d’ulls la vida fa un tomb, ens mostra una altra versió i necessitem reinterpretar novament el sentit. Un món millor sempre és una elecció que comenca per un des de el seu entorn immediat.