Gerard, educador social (versión bilingüe)
Eren les vuit del vespre i l’Elliot estava assegut entre la mare i la tieta, a punt de fer un viatge en tren que duraría tota la nit. A la bossa hi havia algunes joguines, peró a casa, amb el pare, s’havien quedat les més importants, que les trobava a faltar molt en aquell moment: el monopatí, la pilota de futbol, els transformers i varios més!. Menys mal que la mare li va oferir menjar alguna cosa i prendre un dels sucs de fruita tan bons que havien comprat, li venia molt de gust prendre’ls. Quan li van dir que farien un viatge en tren, havia semblat més simpátic i ara estava una mica aburr, no tenia gens de son i la mare i la tieta feien proves, que no li acabaven d’agradar molt, de com dormir tots tres en aquells dos seients. També li havien dit que no es podía córrer. Davant d’ells, de fet asseguts de cara a ells, hi havia un xicot que llegia i una altra noia que també llegia, no semblaen novios, ni res. Peró éren d’edats semblants. D’un plegat d’un seient de m’es