Periféries existencials, no haver estimat mai

“T’estimo molt”, diu el petit Ramón a la seva mare, “peró moltíssim, eh!”, insisteix, mentre la mare l’apreta contra el seu pit i fent-li un petó li diu: “jo també, moltíssim”.
 

Com es medeix l’amor?, qué estimem quan estimem?. No podem tenir ni idea, perque no forma part de les idees sino dels sentiments. Tampoc podem saber si una altra persona estima molt o poc, si ens estima o no, si estima a altres persones més o menys. Si que podem notar si nosaltres estimem, peró amb gran sorpresa de vegades, poca certesa i sense medir o controlar gens aquest afecte.

L’amor no es pot obligar, ni imposar, tampoc es pot esborrar o amagar, peró pot educar-se. Les persones podem aprendre a estimar. 

L’Andreu fa una mica més d’un any ha trencat amb la Sonia després de cinc anys d’estar junts i haver fet plans seriosos de familia. És molt poc probable que tornin a refer la relació i l’Andreu está patint, li costa molt. Parla molt amb la seva mare i diu que no creu poder-ho superar. L’Abséncia se li fa molt dura i a voltes creu que no te forces. Mare i fill han vist fa poc: “La millor oferta”, pel.licula italiana, dirigida per Giuseppe Tornatore l’any 2013, amb música de Ennio Morricone que presenta una situació interessant d’un expert en art, Virgil Oldman (Geoffrey Rush) dedicat a les subastes, molt difícil de tracte i que s’enamora de veritat, aparentment, per primer cop a la seva vida. “Tota falsificació amaga quelcom d’auténtic” era una de les seves frases celebrades, que es repeteix al llarg de la pel.licula. Virgil és una persona cultivada, molt refinada, escrupulosa amb una llarga carrera profesional molt reconeguda internacionalment i a la seva intimitat cultiva el plaer de contemplar pintures femenines. La historia romántica dona un gir dramátic i Virgil sofreix, peró ha estimat i segueix estimant.

L’amor no és la persona estimada, no és la história d’amor, és la capacitat d’estimar, és la forma d’estimar. Una persona pot aprender a estimar al llarg de la seva vida o pot amargar-se. La persona estimada, les persones, les situacions, són l’escola, són marevelloses oportunitats d’aprendre i posar en práctica l’amor, de creixer i madurar, d’aprendre a estimar. Sempre el guany és l’amor.