La corrupció de sempre

Está de moda descubrir corrupcions. Si busquem noticies del país on vivim, en trovarem i si mirem a la premsa d’altres paisos, en general, també.

Corrupció per tot arreu.

També a Xile la corrupció es el gran escándol: per exemple, el cas PENTA que va descubrir el financament de campanyes politiques de totes les tendencies amb delicte tributari; el cas MOP-GATE que va pagar milionaris sobresous per a obres publiques, amb diners, per suposat, del govern; el cas Caval que involucra a la gendra de la presidenta Bachelet amb trafic d’influencies per a adquirir propietats; l’abús dins l’Església; i la colusió dels supermercats!!!, empreses que son de la competencia es posen d’acord per a estafar als consumidors (mai clients, sempre consumidors) i ho han fet amb els preus del pollastre, del paper higiénic, per exemple; també les cadenes de farmacies, s'han coludit. I de la mateixa manera que els supermercats, a les cadenes de farmacies els han posat unes multes irrisories i NO han baixat els preus.

Ningú pot estar content de que hi hagi corrució, com no ens pot agradar, ni podem permetre que hi hagi cap mena d’abusos, peró també cal una reflexió. La persona corrupta, abusa del seu accés a informació, influencia, posició… o algún tipus de poder. És just i necessari destapar els abusos, peró també ho és, fer al menys dues coses més: una prevenir els abusos i dos, prendre conciencia que l’escándol no és la sol.lució, sino que ho és l’educació i un major grau de conciencia.

Moltes vegades l’abús es realitza per una certa desproporció de l’accés a la informació, la influencia, els recursos. Vol dir que la o les persones, ténen una posició desequilibrada de poder, situació que em permés. Durant la era mitjeval, i encara posteriorment per herencia dels absolutismes, de la ignorancia, de la por..., la gent no es questionava l’abus, no hi havia la conciencia, ¡podía semblar normal!. Amb l’accés a la democracia, els grups humans aprenem a detectar l’abus, peró el grau de consciencia és progressiva i també la manera de resoldre-ho. Ho veiem a petita escala a les families i també a les escoles, els adults ara no manen, sino que mostren, inviten, coordinen, donen testimoni…

Peró hem d’aprendre molt encara a resoldre els conflictes, direccionar, enfrontar i dialogar, a perdonar i orientar, a distribuir el poder. La democracia que vivim és perfectible.