Sistemes complexes i educació

La Raquel estava prenent-se un got d’aigua al pati i mentre badava va descobrir una fila de formigues a la paret de l’edifici, ella viu al primer pis i l’edifici te quatre plantes. Per tal d’esbrinar una mica més al respecte, va seguir la linia descobrint que atravessava tota la facana, acabant al balcó de la sra. Amélia. Les formigues feien una renglera implacable que semblava comencar al pati de la Raquel, peró que quan ella va apropar-se per a descubrir el formiguer va descobrir que venien de l’edifici del costat. Éren moltes formigues en una linia llarga i gruixuda. La Raquel va mirar de desfer la fila i per un moment va semblar que ho aconseguía, peró no, no, els petits insectes, teníen un sistema tan sólid que no depenia de que un centenar s’aturés o es desviés. Peró el tema, més enllá de les formigues, era qué hi havia a casa de la sra. Amélia que els agradava tant? I que les feia tan potents?. Per a aturar aquella invasió, la Raquel tenía l’opció d’anar a parlar amb la seva veina, peró la coneixia de temps, i no li semblava una bona opció, les relacions amb els veins no éren fácils i podía generar-se un mal rato per una cosa, aparentment, tan petita com una filera de formigues. Per tant, com aviat comencaria el fred i les formigues d’anirien al seu cau, la Raquel va calcular que era millor quedar-se callada. El sistema complexe de l’edifici i les relacions a de veins superava la situació del formiguer.

El formiguer és un sistema, l’edifici és un altre sistema i les persones que viuen a l’edifici son part d’altres sistemes: la familia, el barri, la feina, i també els costums, l’educació… en definitiva sistemes que ténen a dins o fan intersecció amb altres sistemes.

L’escola també és un sistema que forma part d’altres sistemes on hi ha nens i nenes, amb els seus pares, un equip de direcció i un equip de gestió que han de treballar en unitat, equips de professors cada un diferent de l’altre; persones que fan manteniment i que fan feina administrativa. Per a que l’escola funcioni, cal que hi hagi legislació educativa i definicions dels plans de cada asignatura, aixó ho fa el sistema educatiu de cada país i regió. I cada nen i nena i cada adult són part d’una familia, te les seves complexitats i prioritats i forma part d’altres sistemes.

Per tant, tots estem connectats d’una manera o altra, ningú está completament aillat i ens necessitem, peró a la vegada, cada un som diferents, cada país cada regió, cada escola, cada familia i cada nen o nena, és únics i aixó que és una marevella, ho fa també molt complexe. Un sistema educatiu ha de ser prou flexible per a que cada escola pugui prendre’s temps d’adaptar-lo, per a que cada nen i nena pugui sentir-se part, per a que tots poguem creixer en més llibertat i conciencia.