Per a que tot ésser humá sigui persona
35 Anys de la Cantata dels Drets Humans
La Cantata dels Drets Humans és una composició d’una magnífica bellesa que totes les persones haurien de conéixer i que convido a escoltar buscant-la al enllac que coloco al final d’aquesta nota. Dura 40 minuts i és apassionant. Cal recordar que va ser estrenada ara fa 35 anys a la cloenda del Simposium de Drets Humans realitzat a Santiago de Xile, en plena dictadura. És una dramática obra mestra composada per Alejandro Guarello y escrita pel p. Esteban Gumucio Vives, encarregada a ells pel Cardenal Raúl Silva Henríquez, qui amb una gran visió va organitzar el Simpósium de Drets Humans per a fer un aport als valors de la vida i de la pau en un context de tremenda violació al respecte als altres. La Cantata pren el text de Caín y Abel per a fixar l’atenció del mal que ens fem entre nosaltres els homes i les dones. Les paraules de Don Raúl a la cloenda d’aquest simpósium són també una declaración inolvidable (traduim): “Avui, a aquesta església catedral hem encés un llum d’esperanca en mig d’un món que cerca claredats. Continuarem caminant a la claror d’aquest llum pera que les nostres accions i inspiracions, els nostres projectes i desitjos, renovin l’esperanca entre els oprimits del món sencer. Cada vint-i-cinc de novembre encendrem la flama d’aquests ciris per a unir-nos de nou, com avui, a renovar el nostre compromis de lluitar per a que tot ésser humá tingui dret a ser persona”. És així que tots els 25 de novembre cal encendre un ciri, escoltar la Cantata i recordar que no pel fet d’existir som persones. Per a ser persones hem de treballar cada día en la construcció de la nostra propia perfecció.
Aquest any, per memorar els 35 anys de la seva creació, la obra s’ha reproduit complerta a l’interior de la Catedral de Santiago amb una nombrosa assiténcia. Fer persent fets que ens fan més solidaris i germans, recordar-los i celebrar-los és una manera de creixer en una major conciencia.
Comentarios