Espiritualitat d’un nadó

L’Aureli te un fill d’un any i set mesos, es diu Lluis i es inquiet i rialler com la majoria dels nens i nenes d’aquesta edat. Ja camina, parla molt poc, peró ho enten tot. Li agrada molt jugar a amagar-se i quan el troven riu i s’atavala tant que s’ha de vigilar que no es faci mal. L’Aureli i la mare d’en Lluis han decidit no seguir junts i el nen viu amb la mare, cada cop que el seu pare va a buscar-lo se li tira als bracos i no el deixa per una bona estona, quan es despedeixen és un drama. En Lluis, tot i que és petit, trova a faltar molt a son pare.
La Joana, que es cosina d’en Lluis te dos anys i tres mesos i es comunica amb la seva tieta, que viu lluny, per skype. L’ha vist dues vegades en persona, peró sap perfectament qui és i la reconeix quan es connecten. Li explica coses en la seva mitja llengua i li ha presentat totes les seves nines, que són, certament, el seu món. També li posa els seus dibuixos davant la pantalla per a que la tieta els vegi, són guixots que només ella sabe qué volen dir i te molt interés en ensenyar-los. Quan es connecten sempre hi ha els papes i els seus germans davant la pantalla i la Joana sap que estar a primera fila és millor que quedar per darrera, de manera que ella demana estar a primera fila i sola, no a sobre de la falda d’un altre. La Joana, tot i que es petita, sap el que vol. 
El Martí, te la mateix a edat que en Lluis. Ara fa poc, els Reis li van portar un joc de parelles, es tracta de buscar els similars i posar-los junts, li agrada molt. La seva mare de tant el tant el grava quan juga i li diu el que fa mentre queda enregistrat. Quan la mare es posa a gravar en Martí mira a la cámara, saluda i fa una rialla de compromís. Després la mare li ensenya el video i ell es reconeix i toca la pantalla. En Martí, tot i que es petit, sap que l’están registrant.
L’Andreu te tres anys i ha tingut la primera entrevista per a entrar al col.legi. Els seus pares el volen portar a prop de casa a una escola molt sólida que treballen de manera integral l’educació i t’enen religió des de petits. A l’entrada de l’escola hi ha una imatge d’una dona amb un nen en bracos i l’Andreu tot i que es el primer cop que la veu diu que és la Mare de Déu. L’Andre, tot i que es petit reconeix el simbolisme de María.
L’Ángel te por a les nits, sempre li ha passat. Te mals sons i algunes vegades se li escapa el pipi quan dorm, no li agrada gens el tema i per a ell és un problema important. A més a més de vegades te mal sons. És posible que la conciencia de la situació del pipi el faci dormir inquiet. Abans d’anar a dormir i quan fa el petó als papes, demana que li escriguin al front “bons sons i no fer-se pipi”, els papes ho fan amb molt de gust i li fan un petó de bona sort en el seu propósit personal. L’Ángel, tot i que es petit sap que només ell pot superar aquest repte.
Els nens i les nenes, per petits que siguin saben, percebeixen, veuen, enténen molt més del que cap adult imagina. Mereixen tot el respecte i acompanyament necessari en el seu extraordinari acte de créixer i comunicar-se.