Vitalia, la bondat de ser bona

Amb aquest nom tan expressiu, va viure i servir amb bondat la mare, avia, esposa, bona amiga, germana i filla Vitalia, qué més es pot demanar?. Una dona encantadora, sempre riallera, sencilla i intel.ligent com ella sola. Convidada a celebrar i reunir-se amb amics, arribava amb un gustós pa gros fet per ella, signe eucarístic i festiu. Era d’aquelles persones que on era acollia als altres i sempre era benvinguda. La Vitalia s’havia casat amb el teóleg Antonio Bentué, aterrat a principi dels 70 des de Catalunya a fer apostolat a Xile. Es van conéixer a la població La Victoria on tots dos servien a gent que iniciaven la construcció de vivendes i comunitat a terres que eren desocupades i on tot estava per fer. A la Victoria i hi havia gent amb necessitats urgents i compañía, calia atenció tan espiritual, com afectiva, estructural o educativa. La Vitalia era veritablement una institució reconeguda i merescuda, disposada a ajudar sempre, convocadora i molt savia. Tenia la bondat de ser bona i aixó la feia propera a tothom: grans petits, cultes i no tant. Ha mort i ressucitat aquest 2 d’agost, els ángels se la han endut després d’haver gaudit de 13 anys de grácia!!, temps que va viure amb un cor trasplantat després d’un infart fulminant que va superar perque calia donar més amor a la terra i així ho va fer. Parlar de la Vitalia es parlar de l’Antonio, el seu estimat i per a qui ha estat entranyable i intensament estimada, de la seva familia que la va cuidar i per qui va tenir la sort de ser cuidada. La Vitalia deixa un buit insustituible, peró es molt més el testimoni i d’alegria i fecunditat d’una gran dona que va treballar per un món més just de dins cap enfora, comencant per ella i per casa seva. A peus de la majestuosa cordillera andina, un nom més per a recordar i aprendre, un nom sonor, poc usual i tant, tant expresiu com Vitalia!!, grácies per haver compartit la bondat de ser bona.