Eficiència i fecunditat, fecunditat de la solidaritat

Fa un any i mig que a Xile va haver-hi un dels terratrémols i tsunami més grans dels que s’havia tingut registre a la história, feia molt poc haviem vist patir el semblant a Haití i en aquest temps hem vist com la terra no para de convulsionar, especialment recordem el moiment telúric de Japó amb repercussions fatals per a tantes persones. De cada un d’aquests moiments hem aprés moltíssim, en el cas d’Haití ha servit per a fixar l’atenció en un país que te necessitat de profunda ajuda, no només pel terratrémol sino per una feblíssima estructura des de l’angle que es miri, i potser a l’altre extrem, precissament Japó, un país tremendament organitzat que fa front a una catástrofe magna informant a la població, prenent  totes les mides i posant tots els recursos a disposició. En qualsevol cas, sempre, grácies a les actuals possibilitats que ens ofereixen les xarxes mediàtiques, la humanitat sencera ha seguit des del primer moment els fets. Qué passa amb la terra? diuen alguns, está enfadada?, en tenim responsabilitat les persones?, altres asseguren que l’acció humana mai pot ser tan poderosa com per a colapsar el planeta. El cert és que no en tenim certesa, peró tampoc estem reaccionant amb la fecunditat que cal. Hem vist que som capacos de ser eficients davant les emergéncies, d’arribar rápid, de parar reactors nuclears tot i que costi, d’enviar salvatatge… peró aquesta destressa no sempre ens acompanya a anar més a fons i reflexionar, parar i llegir la nostra minusculitat. Som massa petits per a entendre la feconditat?, o no se’ns nota? es posible que no es noti perque són moltes les persones que tots els dies intenten fer-nos reflexionar, que fan esforcos titànics per a viure integralment, peró no és suficient i no estem contents. La fecunditat ens demana dialeg real, que significa escoltar abans que res, i possiblement canvis per a una societat on els més vells tinguin la possibilitat de fer una vida tan digna com quan éren productius, on els més joves puguin guanyar-se la vida i projectar-se. La fecunditat del diàleg ens pot obrir els ulls a que les forces telúriques més punyents són les que generem entre nosaltres mateixos els humans.