Els invisibles i el seu aport a la convivencia

La Sara és invisible. De petita era una nena calladeta, “no molesta gens” deia sa mare. Molt aviat va haver d’ajudar a casa seva perque eren molts i no arribáven els diners, es va posar a treballar a una empresa de neteja, on la van ensenyar a ser eficient en la feina, sense fer soroll. Passar inadvertida era la consigna, quan més millor, així, mentre recollia les brosses i treia les taques del terra, arrossegava el cubell de l’aigua de manera silenciosa i fent moiments suaus i controlats. Va aprendre que una de les claus per acomplir l’objectiu era ocupar poc espai i deixar les superficies el més aixutes posibles, tan de bó seques, com si mai s’haguéssin netejat, així, a l’hora que es netejava, d’alguna manera s’esborrava el rastre de qui neteja.
La feina de la neteja, per a esta ben feta, ha de ser invisible. I no és la única! També passa amb els pintors, eléctrics, aires acondicionats i moltes feines técniques que el món necessita que funcionin i que no que donin problemes. Són feines amb un alt valor práctic, les necessitem amb urgencia i quan fallen tot falla, ens posa de malhumor i ens fa infelicos. Quan funcionen bé, una de les claus es que no es noti, peró el risc es que no les valorem.
Com la Sara, milers de dones i homes al món manténen net el metro, escoles, universitats, centres comercials, bancs, clíniques i hospitals, bencineres, supermercats, restaurants, trens, museus, tendes de tot tipus i tots, tots, tots els lavabos del món en temps récord.
Són gent molt especialitzada que sap treure a gran velocitat i precissió taques enganxifosses de begudes, xiclets, vómits i sang, grafitis de finestres, pegatines i calcomanies, caramels trepitjats i netejar vidres de manera inadvertida.
La Sara ara treballa a un aeroport, ella veu moltes persones tot el día, moltes, moltes, van de pressa. Gent de tot el món que corren a vall i a munt i no ténen massa temps. No es saluden, tampoc a ella, de fet, a ella no la veuen.