Alicia i els miners de Xile
Lewis Carroll va escriure el llibre de les aventures d’Alicia al 1865 i va ser un éxit que, a més a més, ha estat un aport important a la semiótica. Tot i que la história és lúdica i que sembla per a nens, necessita interpretació. A la trama de “Les aventures d’Alicia” hi ha la pregunta per qui sóc jo i qué faig al món. La noia cau en un pou, s’enterra i després d’un llarg i sinuós viatge surt del cau havent enfortit el seu sentit: descobreix qui és. El conte d’Alicia ha tornat al cinema deprés de molts anys amb la película en tres dimensions dirigida per Tim Burton; al 1951 van ser els dibuixos clássics de Walt Disney.
La identitat, entendre el propi sentit , esdevé la clau i l’eina per a no “perdre” la vida i per tant respondre a la vocació fecondament.
“Estem vius els 33 al refugi”, es el missatge que escrit per un dels miners soterrats a una mina del nord de Xile, ha estat una de les millors noticies que hem rebut en els darrers temps. El text venia, com sabem, enganxat al tub que va aconseguir arribar on ells éren a 700 mts de profunditat, feia 17 dies. Aquella tarda milers de persones sortien al carrer, qual victoria nacional, a celebrar la vida, potser de la ressurrecció?. Una celebració providencial, molt providencial, perque aquest és un any molt simbòlic per a aquesta terra austral.
Fa varios anys, Xile va començar a preparar el seu bicentenari per a aquest setembre. Pàgines web, iniciatives culturals, polítiques, religioses … dirigides a la conmemoració. Però ha estat la terra, l’imponderable de la vida, el que ha marcat i reforçat el sentit autèntic de l’aniversari. El terratrèmol devastador del febrer que va moure més de 500 quilòmetres de país com si fos un trampolí i aquest accident dels miners que esdevé miracle, unitat, pregària nacional, i posibilita que tot el país i bona part del món, escoltem el clam de 33 homes atrapats. Què ens han de dir tan important que la terra, sempre gelosa d’ells (*) se’ls empassa com a Jonás?
(*)Diuen que la terra es gelosa dels homes miners
La identitat, entendre el propi sentit , esdevé la clau i l’eina per a no “perdre” la vida i per tant respondre a la vocació fecondament.
“Estem vius els 33 al refugi”, es el missatge que escrit per un dels miners soterrats a una mina del nord de Xile, ha estat una de les millors noticies que hem rebut en els darrers temps. El text venia, com sabem, enganxat al tub que va aconseguir arribar on ells éren a 700 mts de profunditat, feia 17 dies. Aquella tarda milers de persones sortien al carrer, qual victoria nacional, a celebrar la vida, potser de la ressurrecció?. Una celebració providencial, molt providencial, perque aquest és un any molt simbòlic per a aquesta terra austral.
Fa varios anys, Xile va començar a preparar el seu bicentenari per a aquest setembre. Pàgines web, iniciatives culturals, polítiques, religioses … dirigides a la conmemoració. Però ha estat la terra, l’imponderable de la vida, el que ha marcat i reforçat el sentit autèntic de l’aniversari. El terratrèmol devastador del febrer que va moure més de 500 quilòmetres de país com si fos un trampolí i aquest accident dels miners que esdevé miracle, unitat, pregària nacional, i posibilita que tot el país i bona part del món, escoltem el clam de 33 homes atrapats. Què ens han de dir tan important que la terra, sempre gelosa d’ells (*) se’ls empassa com a Jonás?
(*)Diuen que la terra es gelosa dels homes miners
Comentarios